El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular. Ara bé, quan aquest pronom coincideix amb els pronoms de complement directe el, la, els o les, el pronom li es transforma en hi. L'ordre dela combinació resultant és el següent: primer el complement directe i [...]
Les preposicions locatives poden introduir un complement amb la preposició deo sense, tot i que en uns casos (dalt, dins, dintre...) és més habitual l'ús d'aquesta preposició de que en d'altres (rere, sobre, sota o vora). Per exemple:
Les nenes són sobre el banc (o sobre del banc).
Les monedes [...]
present, però, que també podem trobar la combinació q + u en mots com quatre, adequar o qüestió. S'escriu q davant de u quan la u (o ü davant dee, i) forma diftong creixent amb la vocal següent:
quatre (qua-tre), adequar (a-de-quar), quantitat (quan-ti-tat), quota (quo-ta), qüestió (qües-ti-ó), [...]
La locució preposicional en ocasió de s'usa per indicar la circumstància que provoca un fet o una acció, o que hi dona lloc. Cal tenir en compte que no és adequat fer servir la preposició amb en aquesta locució. Per exemple:
En ocasió del retorn a les aules, s'han habilitat nous espais per [...]
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
La locució al peu de significa 'tocant la part baixa d'alguna cosa' i 'molt a la vora d'alguna cosa'. Per exemple:
Era al peu del penya-segat per fer-se una foto.
Quan van arribar al peu dela carretera, van parar de caminar.
De vegades, també es fa servir l'expressió a peu de (o al peu de) amb [...]
L'ús dela preposició de seguida de que per introduir una oració subordinada no és acceptable. Per exemple:
És fàcil que ho torni a repetir (i no ...de que ho torni a repetir).
Comprovaran que no et falti de res (i no ...de que no et falti de res).
No donis per fet que et vindran a buscar (i no [...]
L'expressió de pressa, que significa ràpidament, s'escriu separadament. En canvi, no és adequada la forma depressa. Així doncs, en lloc d'escriure:
Veniu, depressa, que us mullareu!
Trobo que van massa depressa
cal escriure:
Veniu, de pressa, que us mullareu!
Trobo que van massa de pressa.
[...]
A partir del sufix -enni, que vol dir 'any', es poden formar mots que designen períodes de temps, com ara bienni ('dos anys'), trienni ('tres anys'), decenni ('deu anys'), quarantenni ('quaranta anys'), cinquantenni ('cinquanta anys'), centenni ('cent anys'), mil·lenni ('mil anys'), etc.
Cal [...]
, acer o caça, es pot escriure amb quatre grafies: s (essa), ss (essa doble), c (ce) i ç (ce trencada).
A inici de mot es pot trobar:
s: sac, serietat, síndria, somiar, suma, etc.
c: cel, celebrar, circ, cirera, etc. (només davant dee, i)
ç: excepcionalment, en els mots ça i ço
Entre vocals [...]