Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.947
|
61.
Combinacions de dos pronoms: la hi o l'hi?
Font
Fitxes de l'Optimot
El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular. Ara bé, quan aquest pronom coincideix amb els pronoms de complement directe el, la, els o les, el pronom li es transforma en hi. L'ordre de la combinació resultant és el següent: primer el complement directe i [...]
|
|
62.
a sobre de la taula o sobre la taula? / Preposicions locatives
Font
Fitxes de l'Optimot
Les preposicions locatives poden introduir un complement amb la preposició de o sense, tot i que en uns casos (dalt, dins, dintre...) és més habitual l'ús d'aquesta preposició de que en d'altres (rere, sobre, sota o vora). Per exemple:
Les nenes són sobre el banc (o sobre del banc).
Les monedes [...]
|
|
63.
Ortografia de 'c' i 'qu'
Font
Fitxes de l'Optimot
present, però, que també podem trobar la combinació q + u en mots com quatre, adequar o qüestió. S'escriu q davant de u quan la u (o ü davant de e, i) forma diftong creixent amb la vocal següent:
quatre (qua-tre), adequar (a-de-quar), quantitat (quan-ti-tat), quota (quo-ta), qüestió (qües-ti-ó), [...]
|
|
64.
amb ocasió de o en ocasió de?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució preposicional en ocasió de s'usa per indicar la circumstància que provoca un fet o una acció, o que hi dona lloc. Cal tenir en compte que no és adequat fer servir la preposició amb en aquesta locució. Per exemple:
En ocasió del retorn a les aules, s'han habilitat nous espais per [...]
|
|
65.
Apostrofació davant de sigles de noms d'universitats / l'UOC o la UOC?
Font
Fitxes de l'Optimot
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
|
|
66.
al peu de o a peu de?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució al peu de significa 'tocant la part baixa d'alguna cosa' i 'molt a la vora d'alguna cosa'. Per exemple:
Era al peu del penya-segat per fer-se una foto.
Quan van arribar al peu de la carretera, van parar de caminar.
De vegades, també es fa servir l'expressió a peu de (o al peu de) amb [...]
|
|
67.
Ús no acceptable de la preposició 'de' seguida de 'que' / 'És fàcil de que...' o 'És fàcil que...'?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'ús de la preposició de seguida de que per introduir una oració subordinada no és acceptable. Per exemple:
És fàcil que ho torni a repetir (i no ...de que ho torni a repetir).
Comprovaran que no et falti de res (i no ...de que no et falti de res).
No donis per fet que et vindran a buscar (i no [...]
|
|
68.
depressa o de pressa?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió de pressa, que significa ràpidament, s'escriu separadament. En canvi, no és adequada la forma depressa. Així doncs, en lloc d'escriure:
Veniu, depressa, que us mullareu!
Trobo que van massa depressa
cal escriure:
Veniu, de pressa, que us mullareu!
Trobo que van massa de pressa.
[...]
|
|
69.
Mots acabats en '-enni': 'bienni', 'trienni', etc.
Font
Fitxes de l'Optimot
A partir del sufix -enni, que vol dir 'any', es poden formar mots que designen períodes de temps, com ara bienni ('dos anys'), trienni ('tres anys'), decenni ('deu anys'), quarantenni ('quaranta anys'), cinquantenni ('cinquanta anys'), centenni ('cent anys'), mil·lenni ('mil anys'), etc.
Cal [...]
|
|
70.
Ortografia de la essa sorda: 's', 'ss', 'c' i 'ç'
Font
Fitxes de l'Optimot
, acer o caça, es pot escriure amb quatre grafies: s (essa), ss (essa doble), c (ce) i ç (ce trencada).
A inici de mot es pot trobar:
s: sac, serietat, síndria, somiar, suma, etc.
c: cel, celebrar, circ, cirera, etc. (només davant de e, i)
ç: excepcionalment, en els mots ça i ço
Entre vocals [...]
|
